Durant moltes dècades, la memòria ha jugat un paper clau a la classe de matemàtiques. Els estudiants començàvem memoritzant totes les sumes de nombres d’un dígit més un dígit, per a continuació aprendre’s les taules de multiplicar i una pila de fórmules de geometria de memòria. En realitat, no ens calia entendre el concepte de multiplicació per a poder multiplicar o treure un deu en un control de multiplicació. Només havíem de recordar procediments i repetir-los acuradament. Aquells per a qui memoritzar regles i fórmules els era més fàcil eren, normalment, considerats bons en matemàtiques. Tanmateix, cap als darrers anys de secundària molts d’aquests alumnes es topaven amb una paret i no eren capaços de continuar avançant. Els era impossible connectar tota la informació que havien estat emmagatzemant durant anys.

Avui en dia sabem per sort que tothom ha de manipular, dibuixar i jugar amb els conceptes primer. L’exposició als conceptes acaba portant sempre a una comprensió més profunda i duradora, que alhora facilita el treball de la memòria. La comprensió ha de ser el nostre punt de partida a qualsevol edat i amb qualsevol concepte.

Encetem una sèrie sobre els mites que existeixen sobre les matemàtiques. Cap d’ells és cert, però tots són molts nocius, ja que fan que les matemàtiques a l’escola nos ens agradin, se’ns travessin o fins i tot ens agoixin. Comencem amb el mite del geni.

La idea de que l’habilitat matemàtica és innata està molt estesa. Molta gent creu que hi ha qui té facilitat per a les matemàtiques perque el seu cervell funciona d’una altra manera. Si et van bé les mates vol dir que ets intel·ligent. Si et costen d’entendre, t’hauràs d’espabilar i capejar-les el millor que puguis, potser fins i tot amb classes de repàs.

Per sort, diferents investigacions han demostrat que aquesta creència és totalment falsa i molt nociva en el camp de les matemàtiques. No hi ha cap mena de “gen matemàtic” que es passa de pares a fills. De fet, tothom pot aprendre matemàtiques al més alt nivell si se’ls exposa a les experiències adequades. Hi ha molta recerca fet sobre el concepte d’actitud de creixement o actitud d’èxit per Carol Dweck (2008). El seu treball recalca el paper de l’esforç i la confiança en un mateix com a porta d’accés a qualsevol camp, especialment en les matemàtiques.