El mite de gènere és una altra d’aquestes idees nocives encara patents en matemàtiques. Hi ha una creència bastant extesa de que als nois se’ls donen millor les matemàtiques i les ciències. Sempre s’ha cregut que per fer matemàtiques necessitem tenir l’hemisferi esquerre del cervell més actiu, ja que és el costat que s’encarrega de la lògica. Molta gent creu que els nois tenen l’hemisferi esquerre més desenvolupat, mentre que les noies són més creatives i artístiques per la predominància del costat dret. En algun moment, moltes societats han acabat assumint que les noies generalment no són bones en matemàtiques i ciències perque els seus cervells no poden trobar-hi la lògica. Gràcies a molta recerca ara sabem que totes aquestes idees són falses. Un mite.

És tanmateix cert que els nois tenen una mitjana més alta en matemàtiques a secundària, tal com ens mostra l’informe PISA¹. També és cert que hi ha més homes que dones en graus STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les seves sigles en anglès), tot i que aquesta tendència s’ha començat a revertir en alguns països. Tot i així, avui en dia, les dones només representen el 28% de tots els investigadors STEM del món². Diferents motius ens poden explicar aquesta situació. En general, les noies són més infuenciables pels models femenins que tenen al voltant, com les seves mares i les seves mestres. Aquestes dones poden haver tingut experiències negatives amb les matemàtiques i traspassar aquest malestar “matemàtic” a les noies. Un altre motiu segons Jo Boaler (2015) és que moltes noies necessiten entendre com i per què funcionen els mètodes que es fan servir a la classe de matemàtiques. A les noies els costa trobar el sentit al que estan fent quan es força la memorització.

^{1 https://data.oecd.org/pisa/mathematics-performance-pisa.htm
2 http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002534/253479E.pdf}

A quart de primària el currículum ens demana que treballem la suma i resta de nombres de quatre dígits i més. Abans de llençar-nos-hi de ple, vam dedicar dues sessions a compilar totes les estratègies preferides pels alumnes: primer per a la suma i després per a la resta. Us podeu imaginar que s’ho van prendre com un repte! Quantes maneres diferents serien capaços de trobar? 

Vam començar donant un sol problema a tota la classe. Només els vam dir que havien de resoldre el problema de tantes formes diferents com els fos possible.  Com sempre, vam posar al seu abast tot el material manipulable que tenim i els vam encoratjar a fer-lo servir: regletes de base 10, fitxes de dos colors, discos de valor posicional i rajoles d’àrea.

Primer vam donar-los un temps per treballar sols per a que cadascú pogués pensar. Al cap d’uns deu minuts els vam demanar que treballesin amb la seva parella matemàtica per compartir idees i també per intentar trobar noves estratègies. Finalment vam demanar que sortissin voluntaris a explicar a tota la classe com havien solucionat el problema. Aquest moment de posada en comú és molt potent, ja que el mestre se situa en un segon pla i són els alumnes qui porten tot el discurs matemàtic, fent-se preguntes i esclarint dubtes entre ells. Segons Danielson (2007), aquest seria un exemple de la màxima eficiència docent.

Tot i que intentàvem no repetir idees, al cap d’una estona vam veure que algunes de les estratègies eren molt similars i vam decidir ajuntar-les o reestructurar-les. Com podeu veure a les fotos, va sortir molta descomposició, cosa que ens fa molt contents, ja que demostra que els nostres alumnes tenen molta flexibilitat numèrica. Hi va haver algun intent de fer servir l’algorisme tradicional, però els alumnes no van saber explicar per què o com funcionava i al final el vam descartar. 

L’endemà vam fer el mateix procés amb la resta i el resultat també va ser molt positiu. 

Aquest va ser un punt de partida molt sòlid per a començar a treballar operacions amb nombres més grans. Els pósters que vam fer continuen penjats a la classe com a referència.

Aviat farem el mateix amb la multiplicació i la divisió. Ja ho compartirem amb tots vosaltres!

Els alumnes de 3r de primària han estat treballant la seva flexibilitat numèrica amb el projecte “Es busca un nombre!”.

Hem posat els alumnes per palrelles i els hem demanat que triessin el seu nombre preferit del 10 al 100. Després, els hem donat poques directrius més. Bàsicament, només els hem dit que havien de pensar en diferents maneres de fer o representar el nombre triat. Algunes parelles han pensat en sentències numèriques utilitzant les quatre operacions, però hi ha hagut qui ha pensat en altrs possibilitats com els nombres romans o els blocs de base 10.

Finalment, només han hagut de transferir tota la informació al pòster i dibuixar-ho. El toc final ha sigut el paràgraf de la “recompensa”. La idea bàsica que hem compartit ha estat: “Es busca el nombre X, també conegut com a Y i Z. Altres noms que utilitza són A i B.” Cada parella l’ha modificat al seu gust i fins i tot hi ha qui ha afegit un nombre de telèfon per a contactar!