El mite de la velocitat

Sovint es promou la velocitat i l’acabar ràpid a la classe de matemàtiques. Hem equiparat ser ràpid en matemàtiques amb ser bo en matemàtiques. De fet, associem ser ràpid amb ser intel·ligent en general, però aixó no podria estar més allunyat de la veritat.

Si valoréssim profunditat per damunt de velocitat, ens adonariem de que la computació ràpida encoratja una part del nostre alumnat, mentre que desanima aquells alumnes que pensen més profundament i que volen trobar el sentit a les matemàtiques. La realitat és que no ens cal saber computar ràpidament perque ja tenim ordinadors i calculadores que ho fan per a nosaltres. El que necessitem són matemàtics i matemàtiques que sàpiguen pensar profundament, conectar mètodes, raonar i justificar les seves idees. A casa i a l’escola no hauríem de valuar el treball ràpid, ja que només ens demostra que l’alumne no ha necessitat pensar gaire per acabar-lo i que probablement no ha après res nou.

Hi ha estudis que suggereixen que massa èmfasi en la rapidesa de treball pot ser la causa d’ansietat matemàtica, com per exemple l’article de la Jo Boaler “Research suggests that timed tests cause math anxiety”.