Mites matemàtics: el mite del geni

Encetem una sèrie sobre els mites que existeixen sobre les matemàtiques. Cap d’ells és cert, però tots són molts nocius, ja que fan que les matemàtiques a l’escola nos ens agradin, se’ns travessin o fins i tot ens agoixin. Comencem amb el mite del geni.

La idea de que l’habilitat matemàtica és innata està molt estesa. Molta gent creu que hi ha qui té facilitat per a les matemàtiques perque el seu cervell funciona d’una altra manera. Si et van bé les mates vol dir que ets intel·ligent. Si et costen d’entendre, t’hauràs d’espabilar i capejar-les el millor que puguis, potser fins i tot amb classes de repàs.

Per sort, diferents investigacions han demostrat que aquesta creència és totalment falsa i molt nociva en el camp de les matemàtiques. No hi ha cap mena de “gen matemàtic” que es passa de pares a fills. De fet, tothom pot aprendre matemàtiques al més alt nivell si se’ls exposa a les experiències adequades. Hi ha molta recerca fet sobre el concepte d’actitud de creixement o actitud d’èxit per Carol Dweck (2008). El seu treball recalca el paper de l’esforç i la confiança en un mateix com a porta d’accés a qualsevol camp, especialment en les matemàtiques.


Comparteix