El mite de gènere és una altra d’aquestes idees nocives encara patents en matemàtiques. Hi ha una creència bastant extesa de que als nois se’ls donen millor les matemàtiques i les ciències. Sempre s’ha cregut que per fer matemàtiques necessitem tenir l’hemisferi esquerre del cervell més actiu, ja que és el costat que s’encarrega de la lògica. Molta gent creu que els nois tenen l’hemisferi esquerre més desenvolupat, mentre que les noies són més creatives i artístiques per la predominància del costat dret. En algun moment, moltes societats han acabat assumint que les noies generalment no són bones en matemàtiques i ciències perque els seus cervells no poden trobar-hi la lògica. Gràcies a molta recerca ara sabem que totes aquestes idees són falses. Un mite.

És tanmateix cert que els nois tenen una mitjana més alta en matemàtiques a secundària, tal com ens mostra l’informe PISA¹. També és cert que hi ha més homes que dones en graus STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les seves sigles en anglès), tot i que aquesta tendència s’ha començat a revertir en alguns països. Tot i així, avui en dia, les dones només representen el 28% de tots els investigadors STEM del món². Diferents motius ens poden explicar aquesta situació. En general, les noies són més infuenciables pels models femenins que tenen al voltant, com les seves mares i les seves mestres. Aquestes dones poden haver tingut experiències negatives amb les matemàtiques i traspassar aquest malestar “matemàtic” a les noies. Un altre motiu segons Jo Boaler (2015) és que moltes noies necessiten entendre com i per què funcionen els mètodes que es fan servir a la classe de matemàtiques. A les noies els costa trobar el sentit al que estan fent quan es força la memorització.

^{1 https://data.oecd.org/pisa/mathematics-performance-pisa.htm
2 http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002534/253479E.pdf}

Sovint es promou la velocitat i l’acabar ràpid a la classe de matemàtiques. Hem equiparat ser ràpid en matemàtiques amb ser bo en matemàtiques. De fet, associem ser ràpid amb ser intel·ligent en general, però aixó no podria estar més allunyat de la veritat.

Si valoréssim profunditat per damunt de velocitat, ens adonariem de que la computació ràpida encoratja una part del nostre alumnat, mentre que desanima aquells alumnes que pensen més profundament i que volen trobar el sentit a les matemàtiques. La realitat és que no ens cal saber computar ràpidament perque ja tenim ordinadors i calculadores que ho fan per a nosaltres. El que necessitem són matemàtics i matemàtiques que sàpiguen pensar profundament, conectar mètodes, raonar i justificar les seves idees. A casa i a l’escola no hauríem de valuar el treball ràpid, ja que només ens demostra que l’alumne no ha necessitat pensar gaire per acabar-lo i que probablement no ha après res nou.

Hi ha estudis que suggereixen que massa èmfasi en la rapidesa de treball pot ser la causa d’ansietat matemàtica, com per exemple l’article de la Jo Boaler “Research suggests that timed tests cause math anxiety”.