En algun moment durant el segle XX, vam començar a ensenyar les matemàtiques com un conjunt de fórmules i procediments que els alumnes havien de memoritzar i ser capaços de reproduir, sovint sense tenir ni idea de què estaven fent.

Hauríem de promoure la creativitat quan ensenyem matemàtiques, de manera que tothom els pogués trobar el sentit. Qualsevol problema pot ser resolt seguint una varietat de mètodes i estratègies diferents, és a dir, no hi ha una única manera de sumar, per exemple. Cadascú ha d’aprendre a decidir quina estratègia és la millor per resoldre cada problema. Probablement, (i així ho esperem!) els nostres alumnes s’equivocaran i cometran errors que els portaran a revisar el seu plantejament i tornar a començar de zero. El coneixement i aplicació de diversitat d’estratègies i la perseverança ens porten a una millor i més profunda comprensió de les matemàtiques.