Mites matemàtics: el mite de la bona memòria

Durant moltes dècades, la memòria ha jugat un paper clau a la classe de matemàtiques. Els estudiants començàvem memoritzant totes les sumes de nombres d’un dígit més un dígit, per a continuació aprendre’s les taules de multiplicar i una pila de fórmules de geometria de memòria. En realitat, no ens calia entendre el concepte de multiplicació per a poder multiplicar o treure un deu en un control de multiplicació. Només havíem de recordar procediments i repetir-los acuradament. Aquells per a qui memoritzar regles i fórmules els era més fàcil eren, normalment, considerats bons en matemàtiques. Tanmateix, cap als darrers anys de secundària molts d’aquests alumnes es topaven amb una paret i no eren capaços de continuar avançant. Els era impossible connectar tota la informació que havien estat emmagatzemant durant anys.

Avui en dia sabem per sort que tothom ha de manipular, dibuixar i jugar amb els conceptes primer. L’exposició als conceptes acaba portant sempre a una comprensió més profunda i duradora, que alhora facilita el treball de la memòria. La comprensió ha de ser el nostre punt de partida a qualsevol edat i amb qualsevol concepte.